Hi ha projectes que et tornen a cridar al cap dels anys. Aquest àtic-dúplex el vam transformar el 2007, i més d’una dècada després, el 2018, hi vam tornar —aquesta vegada per vestir-lo amb art.

La reforma original va donar forma a un espai sobri, masculí i elegant. Vam jugar amb contrastos: tons xocolata que dialoguen amb parets blanques, i obres d’art en vermells i ocres que encenen l’ambient sense trencar l’equilibri.

A l’entrada, l’escala serpenteja cap al pis superior. La vam remarcar amb una barana d’obra que segueix la corba natural, i vam trencar la monocromia amb peces en blau, aportant una nova profunditat.

La fusta de roure recorre tota la casa com un fil conductor, càlid i atemporal. A les terrasses, vam escollir terra tècnic de fusta natural, en coherència amb l’interior.

Els banys, amb aixeteries de línies pures, conserven intacta l’elegància amb què van ser pensats. El temps no ha passat en va: ha reforçat la calma, l’ordre i la bellesa d’un projecte fet per durar.